Marta Gonzalez1, Montse Verdú1,3 , Ruth Román1, Natàlia Rodón1, Carme Pubill3, Begonya Martínez3, Beatriz García-Pelaez1, Miquel Calvo4 i Xavier Puig1,2,3.
1BIOPAT. Biopatologia Molecular SL, Grup Assistència. 2Hospital de Barcelona, Grup Assistència. 3Histopat Laboratoris. 4Departament d’Estadística, Universitat de Barcelona. Barcelona
Introducció
La controvèrsia existent de fa anys en la metodologia d’estudi de l’estat del oncogen HER2 i especialment els alts percentatges de discordança entre laboratoris detectada en assajos clínics va motivar l’elaboració de les guies ASCO/CAP publicades el 2007 en un intent d’unificació metodològica i d’acreditació dels laboratoris per garantir el valor predictiu del test
Objectius
Aquest treball pretén revisar la nostra experiència de deu anys en l’estudi de HER2 i avaluar la repercussió de les guies ASCO/CAP en els nostres resultats
Material i mètodes
Entre els anys 2000 i 2009 hem analitzat prospectivament 1.373 carcinomes infiltrants de mama fixats en formol i inclosos en parafina amb inmunohistoquímica (IHQ), utilitzant el mètode avidina-biotina-peroxidasa amb l’anticòs monoclonal CB11 i hibridació fluorescent “in situ” (FISH) amb sonda centromèrica (Vysis)
Resultats
Observem una disminució del percentatge de casos positius (14 vs 7.6%) i negatius (61.6 vs 33.4%) per IHQ, però, amb una clara millora de l’exactitud de la tècnica (90.8 vs 97.0%) i l’augment de l’especificitat (97.1 vs 99.4%), de la sensibilitat (70.7 vs 88%) i dels valors predictius positiu (88.7 vs 97.8%) i negatiu (91.3 vs 96.8%). S’incrementa notablement el nombre de casos no concloents o equívocs ( 17.7 vs 58.3%). La nova categoria FISH no concloent o equívoc representa un 6,1% dels casos, alhora que disminueix el nombre de casos FISH positius (de 21,5% a 17,9%).
Conclusions
Les recomanacions de les guies ASCO/CAP augmenten considerablement el nombre de resultats no concloents, milloren l’exactitud del mètode inmunohistoquímic i disminueixen el nombre de casos positius per FISH i, per tant, les indicacions de tractament específic.
Bibliografia
- Verdú M et al. Clin Transl Oncol 2005;7(11):504-11
- Romond EH et al. N Engl J Med 2005;353:1673-84
- Wolff AC et al, Arch Pathol Lab Med 2007;131:18-43