Estudi del gen EGFR en carcinoma escamós i adenocarcinoma de pulmó.

R Roman1*, N Rodon1*, M Verdu1,3*, B Garcia1 , M Pujol1 i X Puig1,2,3.

1BIOPAT. Biopatologia Molecular, SL, Grup Assistència; 2Hospital de Barcelona, SCIAS, Grup Assistència; 3Histopat Laboratoris. Barcelona.*(co-autors).

Introducció

Les mutacions en el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) i, en menor mesura, l’augment en el nombre de còpies, s’han correlacionat amb resposta a inhibidors del domini tirosina cinasa (TKIs) d’aquest receptor i augment de la supervivència. La majoria d’aquests estudis s’han dut a terme en sèries d’adenocarcinomes (AC), ja que aquest tipus histològic s’associa a la presència d’alteracions en la via de l’EGFR. L’objectiu d’aquest estudi és la caracterització molecular del gen EGFR en una sèrie de 99 carcinomes primaris de pulmó i l’establiment d’un protocol d’estudi del gen.

Materials i mètodes

La presència de mutacions d’EGFR així com el nombre de còpies d’aquest gen es va avaluar en una sèrie de 47 carcinomes escamosos (CE) i en una sèrie de 52 AC de pulmó, mitjançant seqüenciació per Sanger dels exons 19, 20 i 21 i hibridació in situ fluorescent (FISH) respectivament. El tipus histològic de tots els casos va ser establert per dos patòlegs i confirmat per immunohistoquímica (CK7, CK20, TTF1, p63, CK5/6 i 34βE12). L’estat mutacional del gen EGFR en la sèrie d’AC va ser estudiat addicionalment per PCR a temps real amb el kit comercial Therascreen EGFR PCR (Qiagen).

Resultats

No es va detectar cap mutació d’EGFR en la sèrie de CE, no obstant un elevat percentatge (55%) presentava un alt nombre de còpies d’aquest gen. En la sèrie d’AC es varen detectar 7 casos (13.5%) amb mutació d’EGFR mitjançant seqüenciació, l’ús de la PCR a temps real va incrementar el nombre a 11 casos (21.2%). D’aquests 11 casos, 9 (81.8%) també varen resultar positius per FISH, 2 amb amplificació i 7 amb alta polisomia. El subtipus d’AC lepídic infiltrant no mucinós va ser el més prevalent dins del grup d’AC amb mutacions d’EGFR, estant present en 8 dels 11 casos (72.7%).

Discussió i Conclusions

Els nostres resultats confirmen l’absència de mutacions d’EGFR en CE. No obstant, l’alt nombre de casos FISH positiu i la seva possible correlació amb resposta a TKIs requeriria més estudis. El valor afegit de les tècniques d’alta sensibilitat en la sèrie d’AC, especialment en casos amb patró lepídic, justifica la seva incorporació tot i el seu major cost.

Texto completo

Abstract en:

10è Congrés Català d’Anatomia Patològica

Terrassa, 8-9 de Juny de 2012

2012-06-08T14:29:57+00:00