Román R1, Rodón N1, Verdú M1,3, García B1, Díaz O1, Biern G1, Serrano T3, Calvo M4, Puig X1,2,3.
1BIOPAT. Biopatologia Molecular, SL, Grup Assistència; 2Hospital de Barcelona, SCIAS, Grup Assistència; 3Histopat Laboratoris, 4Department d’Estadística, Universitat de Barcelona.
Introducció
L’estudi d’inestabilitat de microsatèl•lits (MSI-H), està recomanat per les guies SEAP/SEOM en tots els casos de càncer colorectal com a cribratge de pacients amb síndrome de Lynch, emfatitzat en estadi II degut al seu valor com a factor de bon pronòstic i possible pitjor resposta a 5-fluorouracil. La incorporació d’aquest estudi a la rutina clínica és però molt limitada. L’objectiu del present treball fou validar els models predictius d’MSI-H, RERtest6 i RERtest8, basats en el fenotip tumoral i obtinguts prèviament com a resultat de l’optimització d’un model inicial mitjançant una validació multicèntrica.
Material i mètodes
La sèrie inclou 206 tumors primaris colorectals de 199 pacients, als que s’aplicaren els models de predicció que comprenen els següents paràmetres: localització del tumor, patró de creixement, percentatges de patró sòlid i mucoide extracel•lular, presència d’infiltrat inflamatori peritumoral Crohn-like i presència de limfòcits intraepitelials en el tumor. El model RERtest8 també inclou l’índex proliferatiu (Ki-67) i l’immunofenotip de p53. L’estat d’inestabilitat es determinà posteriorment utilitzant el panell del NCI o el kit Promega MSI.
Resultats
Es va detectar MSI-H en 21 casos (10,1%). Ambdós models varen confirmar la seva robustesa mantenint uns VPN de 94,4% i 95,0% respectivament.
Conclusions
L’alt VPN dels models permet limitar l’estudi molecular només als casos predits com MSI-H (10,1%) amb la finalitat de confirmar l’inestabilitat. A més, la naturalesa dels paràmetres, majoritàriament histopatològics, fa que esdevinguin una eina fàcil d’incorporar a l’estudi patològic de rutina.
Abstract en
11è Congrés de la
Societat Catalana d’Anatomia Patològica
Tarragona, 13 i 14 de juny de 2014