Ruth Román1, Montse Verdú1,2, Natalia Rodón1, Olga Díaz1, Carme Pubill 2, Miquel Calvo3 i Xavier Puig1,2,4
1BIOPAT. Biopatologia Molecular, SL, Grup Assistència, Barcelona; 2Histopat Laboratoris, Barcelona; 3Departament d’Estadística. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona; 4Hospital de Barcelona, SCIAS, Grup Assistència, Barcelona.
Introducció:
L’estudi intraoperatori del gangli sentinella amb OSNA aporta una alta sensibilitat en la detecció de metàstasis permetent també quantificar la càrrega tumoral total, paràmetre predictiu de l’estat de la resta de l’aixella.
No obstant, requereix el processament de la totalitat del gangli, impossibilitant-ne l’estudi histopatològic. Aquest treball vol comparar l’eficàcia d’ambdós metodologies en la detecció de metàstasis.
Pacients i mètodes:
Es varen comparar dues sèries que incloïen cadascuna 68 casos consecutius de carcinoma primari de mama. En la primera sèrie, els ganglis es varen estudiar per inclusió en parafina amb seccions seriades i tincions de H&E i immunohistoquímica amb AE1/AE3. La segona sèrie inclou casos amb ganglis estudiats mitjançant OSNA.
Resultats:
No es varen detectar diferències significatives entre els paràmetres clinicopatològics de les dues sèries, a excepció de la mida tumoral lleugerament superior en la primera sèrie. L’estudi amb OSNA va permetre la detecció d’un nombre estadísticament superior de micrometàstasis (p=0.002), mentre que el nombre de casos amb cèl•lules tumorals aïllades (ITC) va ser significativament superior a l’estudi histopatològic (p=0.017). El nombre de macrometàstasis detectades a la sèrie estudiada per OSNA també va ser superior (p=0.055).
Conclusions:
L’estudi amb OSNA permet la detecció d’un major nombre de metàstasis. Molts casos classificats com ITC en fer l’estudi histopatòlogic amb seccions seriades i IHQ, probablement correspondrien a micrometàstasis amb l’estudi per OSNA sobre la totalitat del gangli.
XII Congrés de la
Sociedad Catalana d’Anatomia Patològica
Sitges, 3 i 4 de Juny de 2016