Rodón Natalia1, Verdú Montse1,3 ,Román Ruth1, Calvo Miquel4, García-Peláez Beatriz1, Trias Isabel3, Pujol Mercè1, Domínguez Arturo5, Banús Josep Maria5, Ballesta Antonio M6, Maestro Mª Luisa7 i Puig Xavier1,2,3.
1BIOPAT.Biopatologia Molecular SL, Grup Assistència, Barcelona; 2Hospital de Barcelona, SCIAS, Grup Assistència, Barcelona; 3Histopat Laboratoris, Barcelona; 4Universitat de Barcelona. Departament d’Estadística. Barcelona; 5ICUN, Institut Català d’Urologia i Nefrologia, Barcelona; 6Analiza. S. Análisis Clínicos. Hospital Moncloa, Madrid, 7Unidad de Genómica y Reproducción Asistida, Hospital Clínico Universitario San Carlos, Madrid.
Introducció
La baixa especificitat de les eines de cribratge actuals del carcinoma de pròstata i la necessitat d’establir l’agressivitat tumoral abans de decidir el tractament, estan impulsant la incorporació a la pràctica clínica de nous biomarcadors específics i predictius. El gen PCA3, localitzat al cromosoma 9q21-22, va ser descrit l’any 1999 com a un ARN no codificant sobreexpressat exclusivament en teixit prostàtic neoplàsic. Aquesta característica li confereix avantatge sobre el PSA ja que no es sobreexpressa en teixit normal ni en processos benignes característics de la pròstata. Diversos estudis demostren una relació directament proporcional entre el PCA3 i el percentatge de biòpsies positives posteriors. També s’ha descrit la relació entre el PCA3 i diferents determinants d’agressivitat tumoral com el grau de Gleason, el volum de tumor i la invasió extracapsular.
Objectiu
Analitzar l’impacte de la introducció del PCA3 en el maneig clínic de pacients amb PSA alterat, especialment per estudiar si existeix una reducció en la indicació de biòpsies prostàtiques i avaluar la seva capacitat predictiva d’agressivitat tumoral en pacients ja diagnosticats.
Material i mètodes
Presentem una sèrie prospectiva de 641 mostres d’orina recollides entre octubre de 2009 i octubre de 2012. La majoria dels tests de PCA3 (88.8%) van ser indicats en pacients amb PSA elevat però inferior a 10 ng/ml i en pacients amb PSA alterat i biòpsia prèvia negativa. El PCA3 score (ARNm PCA3/ARNm PSA*1000) es va determinar amb el kit Progensa™ PCA3 Assay (Gen-Probe) en mostres d’orina recollides després d’un examen digital rectal. Es va indicar biòpsia únicament en els casos amb PCA3 score positiu (score≥35), havent-ne estudiat 118 d’aquest grup quan es va tancar la sèrie. L’estudi histopatològic es va realitzar sobre seccions de teixit parafinat tenyides amb hematoxilina-eosina i amb estudi immunohistoquímic complementari (AMACR, p63 i 34βE12).L’anàlisi estadístic es va dur a terme amb R package v.2.15.1 (©2012, R DevelopmentCore Team)
Resultats
El PCA3 score va ser positiu en el 44.1% de les mostres en aquests casos es va recomanar la realització d’una biòpsia posterior. En les 118 biòpsies estudiades la incidència de carcinoma de pròstata o proliferació acinar atípica és del 54.2%, arribant al 65.6% quan el PCA3 score és superior a 100. També trobem una relació estadísticament significativa entre el PCA3 score i el grau tumoral (grau de Gleason) (p-valor=0.01). En els casos amb PCA3 positiu, però amb score inferior a 50, només el 25% son d’alt grau (Gleason≥7); mentre que quan el PCA3 score és superior a 50 suposen el 73.8% dels casos. La selecció del millor model Log Lineal incloent les variables PCA3 score, grau de Gleason i percentatge de cilindres afectats en la biòpsia, manté en l’equació final la interacció entre PCA3 i grau de Gleason, confirmant doncs la seva relació, i també la interacció PCA3 score amb el percentatge de cilindres afectats.
Conclusions
La incorporació del PCA3 en el cribratge de carcinoma de pròstata redueix significativament la indicació de biòpsia (54%).
En el grup de pacients amb PCA3 positiu augmenta notablement la positivitat de la biòpsia respecte al obtingut en indicar-la únicament en base al nivell de PSA, assolint el 65.6% en scores superiors a 100.
El PCA3 score és un indicador complementari d’agressivitat tumoral i pot aportar informació essencial en la presa de decisions terapèutiques, donada la relació estadísticament significativa que té tant amb el grau de Gleason com amb el percentatge de cilindres afectats en la biòpsia.